El dilluns 9 d'Abril va començar el desallotjament de la ZAD de Notre Dame des Landes. Moltes portàvem temps tement aquest moment. Hi havia hagut diverses temporades en les quals s'havien fet crides per a que tothom, d'arreu, es preparés per un possible desallotjament. Ara ja ha arribat el moment. El segon intentent de desallotjament de la ZAD ja està aquí. I com havíem dit sempre, aquí estarem per defensar-la plegades. Ja no es tacta d'una lluita contra l'aeroport, al gener es va anunciar que quedava suspès el projecte. Però ja fa temps que no només es tracta d'això. La zad és una altra manera de viure, unes formes de vida que atenten contra la norma de manera punyent i directa. Per això no volen que ens hi quedem. Hi ha molta informació i poca traduïda, per tant fins i tot a nosaltres ens costa seguir el fil. Però us intentem fer 5 cèntims de com ha anat aquests darrers 3 dies i quin es el punt en el que ens trobem avui.
INFO PER DIES:
Dijous 19
Avui s’ha seguit fent feina a la ZAD per preparar les infraestructures per rebre a les solidàries. Les habitants també aprofiten qualsevol moment per poder seguir debatent. Amb això volem traslladar la complexitat de la situació i la problemàtica per tenir un posicionament clar, afegint-li a tot això una amenaça imminent de desallotjament.
Al migdia les tres escollides per anar a parlar amb la Prefecture han anat a una reunió, on el ministre ha dit que «l’ecologisme no té res a veure amb l’anarquisme». Quan tinguem més informació de com ha anat l’afegirem.
Paral·lelament algunes habitants de la ZAD, ocupants i pagesos, han anat a tirar els cascos buits dels gasos lacrimògens davant la Prefecture. Centenars de cascos buits han cobert el terra de davant de l’edifici. Al tornar cap a casa han sigut intervingudes i han requisat un dels tractors amb el que viatjaven.
A la tarda han augmentat els controls a la Zona per mantenir un clima de control i tensió. A Nantes hi ha hagut una manifestació de les estudiants i els vaguistes del tren en contra de la nova Llei d’Educació que vol aplicar una Selectivitat que fomenta la meritocràcia i el classisme a les universitats franceses. La manifestació ha acabat sense cap ferit, ni cap detinguda.
De dilluns 16 a dimecres 18
El dilluns a la matinada la ZAD es desperta amb la destrucció del Gourbi, que cau a terra altre cop per les serres mecàniques dels policies. No obstant durant aquests dies no es produeix cap altre expulsió, però es respira un ambient de calma tensa. Tothom resta alerta i els policies segueixen mantenint posicions. En alguns punts intenten avançar i obtenen el control de quasi totes les carreteres interiors de la Zona, traient barricades i retirant el material per evitar la seva reconstrucció. Queden algunes barricades en peu, i les cases segueixen sense baixar la guardia.
Per exemple a la Greé els hi van tallar la llum gràcies a una forta presència policial i això va provocar alguns enfrontaments amb gasos lacrimògens.
Des de fa uns mesos alguns components de la ZAD es reuneixen en l’Assemblea dels Usos de la Terra (Assembleé des Usages) per debatre les diferents opcions de regularització (*) que s’han obert arran de les reunions amb la delegació del govern de la regió (la Prefecture). Alguns components del moviment van demanar parlar amb aquest òrgan i llavors la Prefecture va proposar fer una reunió en el moment en que es va abandonar el projecte de la construcció de l’aeroport.
Per tant, estan sent dies de moltes reunions, assemblees, i llargues converses entre habitants. Molts debats i discusions. Dimecres es feia l’Assembleé des Usages general que va durar unes tres hores, i on es van volcar diverses opinions per acabar de decidir quina posició tenia la part del moviment allà present.
Per altra banda, s’estan habilitant zones d’acollida i de recollida de menjar, per una possible arribada massiva de milers de persones a partir de dilluns (**). Dilluns seria el dia que l’Estat ha donat per acabar les negociacions i, llavors, pot ser el dia en que s’inicia l’expulsió de les habitants i el desallotjament de la ZAD en la seva extensió total.
És important doncs venir a donar suport a la ZAD a partir del cap de setmana per poder estar a la ZAD dilluns.
(*) Farem un post específic amb tota la informació. Les tres opcions plantejades de moment serien regularització individual, colectiva o expulsió total. En el procés de regularització hi ha cases que no estan d’acord. L’únic acord és: defensar la ZAD fins al final hi hagi o no regularització en els diversos espais.
(**) Busca un post on trobaràs quins són els espais d’acollida, de menjar i de com arribar.
Diumenge 15
Es va convocar una gran mobilització a la zona per la defensa i la reconstrucció a la Zona. Va ser un èxit i unes 10.000 persones d’arreu van acudir a la jornada. Després d’un gran dinar popular a la Granja de Bellevue van començar els enfrontaments i la batalla per la presència al centre de la Zona. La boira dels gasos lacrimògens era permanent, i els esclats de les granades eren constants (*). Força ferits a l’acabar la jornada.
Al vespre es va transportar col·lectivament entre 150 persones una nova construcció que ocuparia el lloc del Gourbi (casa col·lectiva al centre de la ZAD on es fan: el non marché –un mercat lliure setmanal- i les assemblees d’habitants), una acció carregada de simbolisme, motivació després d’uns dies amb cops molts durs; una declaració d’intencions d’un moviment segur i que li diu a l’Estat que segueix avançant.
Rebem noticies que un noi va ser retingut durant hores per la policia, qui decideix finalment portar-lo a un hospital llunyà, amb la conseqüència que li van començar a baixar les constants vitals i va estar a punt de morir a causa de la inacció de la policia. No oblidem que l’Estat francés va dir que podia assumir dos o tres morts durant l’expulsió de les habitants. I, de fet, ja hi ha hagut baixes: alguns animals de la comunitat de la ZAD han mort aquests últims dies a causa de l’operació policial.
(*) Publicarem un post amb les armes que usa la policia provocant un número tan elevat i preocupant de ferits.
Dissabte 14
Durant tot el dia no es va efectuar cap desallotjament. No obstant augmenten els controls policials, ja que hi havia una manifestació en suport a la ZAD a Nantes. Aquesta manifestació era un acord del moviment que deia que el primer dissabte després del desallotjament es convocaria.
Aquest dissabte just hi havia també una manifestació de les estudiants i els vaguistes del tren (dues lluites que porten setmanes mobilitzant-se per tot França) pel matí. La mani de la ZAD es posposà a la tarda, i moltes manifestants del matí es van quedar fins la tarda solidaritzant-se i en rebuig de les expulsions. Més de 10.000 persones van omplir els carrers de Nantes de càntics. Al final van haver-hi varies hores de disturbis i molta violència policial, causant moltes persones ferides. Un noi va ser greument ferit als maxil·lars.
Dimecres 11
Dimecres va començar en avantatge. S’havia pogut defensar les vraie rouges durant tot el dia i, tot i que hi havia molta gent ferida, el moviment estava motivat. Tan, que van convocar un picnic (dinar popular) a les 13h a un camp que està al centre, prop de la zona de batalla del dia anterior. Van anar-hi molts pagesos amb tractors, gent de totes les edats, diversitat en tots els sentits. També en les tàctiques! Perquè una cosa que és bàsica de la zad és que cadascú defensa casa seva i la zona com necessita i com pot. A més a més, a la zad no només es respira aquesta heterogeneitat que aporta una lluita composada per diferents persones. Sinó que hi ha una sensació real que la persona que es lleva a les 5 de la matinada per preparar les barricades després està tocant l’acordeó al picnic popular o cantant una cançó versionada sobre la zad.
El fet és que durant el picnic la policia va arribar i va començar a gasejar tot el camp. I a partir d’aquell moment, van començar a ser molt mes ofensius fent un gir cap al temor més gran: recordar, amb l’augment de ferits exponencial de cada dia, la frase del govern que deia que durant desallotjament podria assumir 2 o 3 morts.Però el moviment de la zad té tota la legitimitat que aquest govern no té. I anem a guanyar. Per tant, ahir va ser molt dur i van haver-hi més de 80 persones ferides però la policia no va aconseguir desallotjar tots els llocs que esperaven.
Dimarts 10
Dimarts es va llevar amb una boira típica de la zona però aquest cop eren lacrimògens. Tots els horts de la vraie rouges infestats de lacrimògen i la batalla va durar tot el matí. A part dels gasos lacrimògens, van començar a llençar moltes granades com les que van matar a Rémi Fraisse a la ZAD de Testet, Toulouse. Al final del dia va sortir un nombre d’unes 35 persones ferides. A la tarda la lluita seguia pel bosc i això va jugar en avantatge de les resistents i en contra de la policia. Al finalitzar el dia hi havia sensació de victòria; no de la guerra però sí d’una batalla.
Dilluns 9 abril
Dilluns va començar la intervenció policial. A les 7 del matí la policia va entrar per l’est de la zona on fins fa poc hi havia la famosa “route des chicanes” (carretera de barricades). Des de quasi al principi, es va procurar que tots els periodistes que havien arribat no poguessin gravar o estar a prop d’on hi hagués els enfrontaments. Però això va ser per part de la policia. Més tard ho vam entendre; la intervenció havia estat anunciada a la premsa i el govern no se’n amagava en cap cas. No obstant, es recolzaven en la diferenciació “ocupants bons- ocupants dolents” segons si era gent que estava seient a parlar per regularitzar la situació dels seus projectes agrícoles o eren “simples ocupants”. L’Estat, segons havia arribat, es disposava a desallotjar un número concret de cases concretes. I així ho va començar a fer: les planchetes, la jaisy james, etc.
A mig matí, vora les 12h, van anar a la 100 Noms i van començar a desallotjar. Aquesta casa se situa al centre de la zad; tenen un hort gegant i unes 100 ovelles així com una casa colectiva, dos o tres cases-habitacions individuals, un taller d’eines i un cobert recent construït. També és una de les cases que estava mirant figures legals per tal de quedar-se a la zad a llarg termini, no només amb la legitimitat intrínseca d’estar allà construïnt altres maneres de viure dia a dia, sinó amb alguna cosa més que ho amparés. Sembla que el moviment no s’ho esperava molt, però si abans en teníem algun dubte en aquell moment vam tenir la confirmació: volen intentar desallotjar tota la zona. O almenys, tota la zona central de la zad i dividir-la en dos, simbòlicament i territorialment. Aquest moment va ser un cop molt fort i es van disposar a destrossar-la al mateix moment per tal de causar més mal.
[Les 100 Noms abans i després]
Per la tarda, van intentar desallotjar Les Vraies Rouges, una altra casa prop de 100 noms al bellmig de la zona. Allà la resposta va ser més contundent i preparada i va acabar la jornada sense desallotjament possible d’aquesta casa.