General – Comitè de suport de la ZAD-Catalunya

Com actua la policia francesa? [Cat/Cast]

[En castellano más abajo]

Segons diversos articles i la quantitat de ferits que hi ha hagut aquests dies durant les expulsions a la ZAD, traduïm i recopilem la informació que se n’extreu de tot això, per intentar no prendre mal en les visites a la ZAD. Recordem que l’Estat francès va dir que podia permetre’s dos o tres morts durant l’intent de desallotjament de la Zona.

De què disposen:

Canó d’aigua. Es tracta d’un camió i sembla que pot tenir un o dos canons. De vegades es comenta que els poden barrejar amb gasos lacrimògens.
Gasos lacrimògens. En els vídeos es veu com es divideixen a l’aire i cauen. Causen picor a tot arreu, sobretot a la cara, causant sensació de pànic i ofec; per això des de la zad.nadir recomanen portar màscara antigas i ulleres de piscina. Molta gent amb la pell irritada a causa de tocar-se la cara amb les mans i amb alguna cremada a la mà ja que el recipient crema.
Granades de so (d’ensordiment). Quan les tiren fan molt de soroll, hi més d’una persona ha tingut problemes d’oïda per estar massa a prop.
Granades de dispersió (desencerclament). És l’arma que més ferits ha causat, per tant la més perillosa. Es divideix en mil trossets de cautxo, que han atravessat roba fina i fins i tot la pell. Han causat ferides i petites mutilacions de diverses parts del cos.
Flashball. Bales de goma.
Gossos. Vigilància dins del bosc amb gossos entrenats per atacar quan la policia ordeni.

—————————————-CASTELLANO————————————–

Según varios artículos y la cantidad de heridos que ha habido estos días durante las expulsiones en la ZAD, traducimos y recopilamos la información que se extrae de todo esto, para intentar no hacerse daño en las visitas en la ZAD. Recordamos que el Estado francés dijo que podía permitirse dos o tres muertos durante el intento de desalojo de la Zona.

De que disponen:

Cañón de agua. Se trata de un camión y parece que puede tener uno o dos cañones. A veces se comenta que lo pueden mezclar con gases lacrimógenos.
Gases lacrimógenos. En los vídeos se ve como se dividen en el aire y caen. Causan picor en todas partes, sobre todo en la cara, causando sensación de pánico y ahogo; por eso desde zad.nadir recomiendan traer máscara antigás y gafas de piscina. Mucha gente con la piel irritada por tocarse la cara con las manos y con alguna quemadura en la mano puesto que el recipiente quema.
Granadas de sonido (de ”ensordisment”). Cuando las lanzan hacen mucho ruido, más de una persona ha tenido problemas de oído por estar demasiado cerca.
Granadas de dispersión (”desencerclament”). Es la arma que más heridos ha causado, por lo tanto la más peligrosa. Se divide en mil trocitos de caucho, que han perforado ropa fina e incluso la piel. Han causado heridas y pequeñas mutilaciones de varias partes del cuerpo.
Flashball. Balas de goma.
Perros. Vigilancia dentro del bosque con perros entrenados para atacar cuando la policía ordene.

Com puc arribar a la ZAD de NDDL? [Cat/Cast]

[En castellano más abajo]

Aquí podràs trobar la informació que necessites per poder arribar a la ZAD de Notre-Dame-des-Landes, i el material indispensable per poder-hi passar uns dies. 

(Pots trobar la info tanbé a: zad.nadir.org) 

Segurament a partir de dilluns es necesitarà molta gent per poder frenar l'expulsió total de la Zona. Anima't a venir amb les teves col·legues!

Com arribar?

Per arribar a la ZAD has de passar Nantes via autovia (Nantes-Vannes o Nantes-Rennes).
Cada dia van canviant els controls policials per entrar a la Zona: la manera de poder tenir info actualitzada és mirant el Twitter @ZAD_NDDL o @zadcatalunya (on es publica la info traduïda).
Millor deixar el cotxe en un dels quatre pobles propers (Le Paquelais, Vigneux en Bretagne, Notre-Dame-des-Landes i Temple de Bretagne) o on pugueu.
Si no sabeu arribar a la Zona o no s’hi pot accedir, hi haurà diàriament un punt de trobada a Nantes a davant la Prefecture a les 18h i punt d’info des de les 12h (Direcció: 6 Quai Ceineray, 44000) (info de: https://nantes.indymedia.org/articles/40954). Qualsevol canvi l’informarem des del nostre Twitter.
Enllaç mapa: https://zad.nadir.org/IMG/pdf/zad-situation-2016-juillet.pdf

Com has de venir?

Procura no venir sola: pensa en venir amb el teu grup i mantenir-lo un cop a dins de la Zona. Tothom està molt enfeinat i potser no et podran acollir amb tota l’atenció.
Informa’t i intenta seguir les consignes i acords de les habitants de la Zona. Per exemple: hi ha moments i llocs on es decideix que no és estratègic bloquejar, potser perquè els tractors necesiten passar.

Continue reading Com puc arribar a la ZAD de NDDL? [Cat/Cast]

Desallotjament de la ZAD Notre Dame des Landes (DIA A DIA)

El dilluns 9 d'Abril va començar el desallotjament de la ZAD de Notre Dame des Landes. Moltes portàvem temps tement aquest moment. Hi havia hagut diverses temporades en les quals s'havien fet crides per a que tothom, d'arreu, es preparés per un possible desallotjament. Ara ja ha arribat el moment. El segon intentent de desallotjament de la ZAD ja està aquí. I com havíem dit sempre, aquí estarem per defensar-la plegades. Ja no es tacta d'una lluita contra l'aeroport, al gener es va anunciar que quedava suspès el projecte. Però ja fa temps que no només es tracta d'això. La zad és una altra manera de viure, unes formes de vida que atenten contra la norma de manera punyent i directa. Per això no volen que ens hi quedem.

Hi ha molta informació i poca traduïda, per tant fins i tot a nosaltres ens costa seguir el fil. Però us intentem fer 5 cèntims de com ha anat aquests darrers 3 dies i quin es el punt en el que ens trobem avui.

INFO PER DIES:

Dijous 19

Avui s’ha seguit fent feina a la ZAD per preparar les infraestructures per rebre a les solidàries. Les habitants també aprofiten qualsevol moment per poder seguir debatent. Amb això volem traslladar la complexitat de la situació i la problemàtica per tenir un posicionament clar, afegint-li a tot això una amenaça imminent de desallotjament.

Al migdia les tres escollides per anar a parlar amb la Prefecture han anat a una reunió, on el ministre ha dit que «l’ecologisme no té res a veure amb l’anarquisme». Quan tinguem més informació de com ha anat l’afegirem.

Paral·lelament algunes habitants de la ZAD, ocupants i pagesos, han anat a tirar els cascos buits dels gasos lacrimògens davant la Prefecture. Centenars de cascos buits han cobert el terra de davant de l’edifici. Al tornar cap a casa han sigut intervingudes i han requisat un dels tractors amb el que viatjaven.

A la tarda han augmentat els controls a la Zona per mantenir un clima de control i tensió. A Nantes hi ha hagut una manifestació de les estudiants i els vaguistes del tren en contra de la nova Llei d’Educació que vol aplicar una Selectivitat que fomenta la meritocràcia i el classisme a les universitats franceses. La manifestació ha acabat sense cap ferit, ni cap detinguda.

De dilluns 16 a dimecres 18

El dilluns a la matinada la ZAD es desperta amb la destrucció del Gourbi, que cau a terra altre cop per les serres mecàniques dels policies. No obstant durant aquests dies no es produeix cap altre expulsió, però es respira un ambient de calma tensa. Tothom resta alerta i els policies segueixen mantenint posicions. En alguns punts intenten avançar i obtenen el control de quasi totes les carreteres interiors de la Zona, traient barricades i retirant el material per evitar la seva reconstrucció. Queden algunes barricades en peu, i les cases segueixen sense baixar la guardia.

Per exemple a la Greé els hi van tallar la llum gràcies a una forta presència policial i això va provocar alguns enfrontaments amb gasos lacrimògens.

Des de fa uns mesos alguns components de la ZAD es reuneixen en l’Assemblea dels Usos de la Terra (Assembleé des Usages) per debatre les diferents opcions de regularització (*) que s’han obert arran de les reunions amb la delegació del govern de la regió (la Prefecture). Alguns components del moviment van demanar parlar amb aquest òrgan i llavors la Prefecture va proposar fer una reunió en el moment en que es va abandonar el projecte de la construcció de l’aeroport.

Per tant, estan sent dies de moltes reunions, assemblees, i llargues converses entre habitants. Molts debats i discusions. Dimecres es feia l’Assembleé des Usages general que va durar unes tres hores, i on es van volcar diverses opinions per acabar de decidir quina posició tenia la part del moviment allà present.

Per altra banda, s’estan habilitant zones d’acollida i de recollida de menjar, per una possible arribada massiva de milers de persones a partir de dilluns (**). Dilluns seria el dia que l’Estat ha donat per acabar les negociacions i, llavors, pot ser el dia en que s’inicia l’expulsió de les habitants i el desallotjament de la ZAD en la seva extensió total.

És important doncs venir a donar suport a la ZAD a partir del cap de setmana per poder estar a la ZAD dilluns.

(*) Farem un post específic amb tota la informació. Les tres opcions plantejades de moment serien regularització individual, colectiva o expulsió total. En el procés de regularització hi ha cases que no estan d’acord. L’únic acord és: defensar la ZAD fins al final hi hagi o no regularització en els diversos espais.

(**) Busca un post on trobaràs quins són els espais d’acollida, de menjar i de com arribar.

Diumenge 15

Es va convocar una gran mobilització a la zona per la defensa i la reconstrucció a la Zona. Va ser un èxit i unes 10.000 persones d’arreu van acudir a la jornada. Després d’un gran dinar popular a la Granja de Bellevue van començar els enfrontaments i la batalla per la presència al centre de la Zona. La boira dels gasos lacrimògens era permanent, i els esclats de les granades eren constants (*). Força ferits a l’acabar la jornada.

Al vespre es va transportar col·lectivament entre 150 persones una nova construcció que ocuparia el lloc del Gourbi (casa col·lectiva al centre de la ZAD on es fan: el non marché –un mercat lliure setmanal- i les assemblees d’habitants), una acció carregada de simbolisme, motivació després d’uns dies amb cops molts durs; una declaració d’intencions d’un moviment segur i que li diu a l’Estat que segueix avançant.

Rebem noticies que un noi va ser retingut durant hores per la policia, qui decideix finalment portar-lo a un hospital llunyà, amb la conseqüència que li van començar a baixar les constants vitals i va estar a punt de morir a causa de la inacció de la policia. No oblidem que l’Estat francés va dir que podia assumir dos o tres morts durant l’expulsió de les habitants. I, de fet, ja hi ha hagut baixes: alguns animals de la comunitat de la ZAD han mort aquests últims dies a causa de l’operació policial.

(*) Publicarem un post amb les armes que usa la policia provocant un número tan elevat i preocupant de ferits.

Dissabte 14

Durant tot el dia no es va efectuar cap desallotjament. No obstant augmenten els controls policials, ja que hi havia una manifestació en suport a la ZAD a Nantes. Aquesta manifestació era un acord del moviment que deia que el primer dissabte després del desallotjament es convocaria.

Aquest dissabte just hi havia també una manifestació de les estudiants i els vaguistes del tren (dues lluites que porten setmanes mobilitzant-se per tot França) pel matí. La mani de la ZAD es posposà a la tarda, i moltes manifestants del matí es van quedar fins la tarda solidaritzant-se i en rebuig de les expulsions. Més de 10.000 persones van omplir els carrers de Nantes de càntics. Al final van haver-hi varies hores de disturbis i molta violència policial, causant moltes persones ferides. Un noi va ser greument ferit als maxil·lars.

Dimecres 11

Dimecres va començar en avantatge. S’havia pogut defensar les vraie rouges durant tot el dia i, tot i que hi havia molta gent ferida, el moviment estava motivat. Tan, que van convocar un picnic (dinar popular) a les 13h a un camp que està al centre, prop de la zona de batalla del dia anterior. Van anar-hi molts pagesos amb tractors, gent de totes les edats, diversitat en tots els sentits. També en les tàctiques! Perquè una cosa que és bàsica de la zad és que cadascú defensa casa seva i la zona com necessita i com pot. A més a més, a la zad no només es respira aquesta heterogeneitat que aporta una lluita composada per diferents persones. Sinó que hi ha una sensació real que la persona que es lleva a les 5 de la matinada per preparar les barricades després està tocant l’acordeó al picnic popular o cantant una cançó versionada sobre la zad.

El fet és que durant el picnic la policia va arribar i va començar a gasejar tot el camp. I a partir d’aquell moment, van començar a ser molt mes ofensius fent un gir cap al temor més gran: recordar, amb l’augment de ferits exponencial de cada dia, la frase del govern que deia que durant desallotjament podria assumir 2 o 3 morts.Però el moviment de la zad té tota la legitimitat que aquest govern no té. I anem a guanyar. Per tant, ahir va ser molt dur i van haver-hi més de 80 persones ferides però la policia no va aconseguir desallotjar tots els llocs que esperaven.

Dimarts 10

Dimarts es va llevar amb una boira típica de la zona però aquest cop eren lacrimògens. Tots els horts de la vraie rouges infestats de lacrimògen i la batalla va durar tot el matí. A part dels gasos lacrimògens, van començar a llençar moltes granades com les que van matar a Rémi Fraisse a la ZAD de Testet, Toulouse. Al final del dia va sortir un nombre d’unes 35 persones ferides. A la tarda la lluita seguia pel bosc i això va jugar en avantatge de les resistents i en contra de la policia. Al finalitzar el dia hi havia sensació de victòria; no de la guerra però sí d’una batalla.

Dilluns 9 abril

Dilluns va començar la intervenció policial. A les 7 del matí la policia va entrar per l’est de la zona on fins fa poc hi havia la famosa “route des chicanes” (carretera de barricades). Des de quasi al principi, es va procurar que tots els periodistes que havien arribat no poguessin gravar o estar a prop d’on hi hagués els enfrontaments. Però això va ser per part de la policia. Més tard ho vam entendre; la intervenció havia estat anunciada a la premsa i el govern no se’n amagava en cap cas. No obstant, es recolzaven en la diferenciació “ocupants bons- ocupants dolents” segons si era gent que estava seient a parlar per regularitzar la situació dels seus projectes agrícoles o eren “simples ocupants”. L’Estat, segons havia arribat, es disposava a desallotjar un número concret de cases concretes. I així ho va començar a fer: les planchetes, la jaisy james, etc.

A mig matí, vora les 12h, van anar a la 100 Noms i van començar a desallotjar. Aquesta casa se situa al centre de la zad; tenen un hort gegant i unes 100 ovelles així com una casa colectiva, dos o tres cases-habitacions individuals, un taller d’eines i un cobert recent construït. També és una de les cases que estava mirant figures legals per tal de quedar-se a la zad a llarg termini, no només amb la legitimitat intrínseca d’estar allà construïnt altres maneres de viure dia a dia, sinó amb alguna cosa més que ho amparés. Sembla que el moviment no s’ho esperava molt, però si abans en teníem algun dubte en aquell moment vam tenir la confirmació: volen intentar desallotjar tota la zona. O almenys, tota la zona central de la zad i dividir-la en dos, simbòlicament i territorialment. Aquest moment va ser un cop molt fort i es van disposar a destrossar-la al mateix moment per tal de causar més mal.

[Les 100 Noms abans i després]

Per la tarda, van intentar desallotjar Les Vraies Rouges, una altra casa prop de 100 noms al bellmig de la zona. Allà la resposta va ser més contundent i preparada i va acabar la jornada sense desallotjament possible d’aquesta casa.

ZAD WILL SURVIVE

No dejar la victoria…

“No habrá aeropuerto en Notre-dame-des-Landes”, decimos a menudo, para demostrar nuestra cabezonería, como para hacer de ello una profecía. El 17 de enero, este enunciado estuvo inscrito en mayúsculas en un país entero. Es ahora una frase bien torpe, pero que suscribe un hecho histórico de una envergadura sin igual estos últimos 40 años: la primera gran victoria política de toda una generación. Habrá hecho falta remontarse a la lucha de los campesinos de Larzac para encontrarle equivalente, ante tan rancio presente. Y es una mala comparación, ya que aquí, es contra una sucesión de gobiernos hostiles que hemos ganado, sin que ningún candidato hubiese incluido la retirada del proyecto en su programa electoral. Sin exceso de pacifismo, igualmente, algo que no han dejado de subrayar los cronistas refiriéndose al estatus emblemático de zona “sin-derecho” de la zad y a su obstinada defensa de 2012. Seria erróneo creer que solo las piedras y las barricadas han permitido ganar. Sin embargo es también su uso el que ha hecho de la decisión de Macron algo a la vez tan imperioso y tan duro de tragar. “Ceder la zad a los radicales”, he ahí lo que las editoriales han reprochado al Presidente, ocultando el hecho que un movimiento de lucha entero ha batallado a o largo de medio siglo sirviéndose de todas las formas de resistencia legales e ilegales. Para evitar la humillación, el Estado ha escenificado pues una obra de teatro algo titubeante: de entrada, una mediación, luego un montón de reuniones con los politiquillos locales, y finalmente la pantomima de un desalojo abortado. Todo para hacer olvidar sus amenazas, renuncias, negaciones, para ahogar el “Sí” vencedor de la consulta del 2016 y, a resumidas cuentas, el carácter escandaloso de tal bajada de pantalones. A pesar de estos esfuerzos, el brillo de la victoria chispea en medio de las porquería politicomediática. Ésta no tiene nada más que decir “¡jaque mate!”

Qué bien sientan estas palabras en una época donde todo nos lleva a creer que pelearse es en vano: todos y cada uno lo pueden notar. Su insolencia es proporcional a la presión constante que pesa sobre el boscaje desde casi un decenio, o en el seno de las manis callejeras en las ciudades de Francia. El 17 de enero, llegaron mensajes de toda Europa, demostrando hasta qué punto la experiencia de la zad es emblemática, por el hecho de su duración, de su consistencia, de su capacidad de agregación y de su audacia. Pero lo que nos emociona más aún, fueron los abrazos que nos dieron los ancianos bajo el cobertizo de la Vacherit, aquellas y aquellos que ganaron en Pellerin, Carnet y Plogoff y que levantaron sus vasos brindando por este sano miedo de las eminencias que les previene de construir sus enormes proyectos en este país.

Continue reading ZAD WILL SURVIVE

Crida davant la presa de posició anunciada pel govern.

Crida de l’assemblea del moviment contra l’aeroport del 7 de novembre davant de la declaració oficial del posicionament del govern francès respecte l’eventual abandonament del projecte.

Per a la difusió a tots els comitès i les xarxes.

El govern de Macron ha declarat que es posicionará sobre la qüestió del projecte d’aeroport a Notre-dame-des-Landes abans de Nadal. Nosaltres fem una crida a tots els comitès i suports a França i arreu a preparar-se per veure’ns al vespre de tal declaració als carrers – davant els ajuntaments, consulats o delegacions del govern – per a reaccionar col·lectivament a aquesta decisió. Depèn dels comitès locals el precisar d’avantmà els llocs de cita més adequats segons el seu context.

Cridem també a confluir massivament a la ZAD als voltants d’un mes més tard de l’anunci de la decisió, sigui la que sigui.

Per el devenir de la ZAD i contra l’aeroport!

més info a —> zad.nadir.org

La ZAD més viva que mai

Després de més de mig any sense actualitzar cap info, ens tornem a activar. En principi, hagués estat bé anar informant de tot el que passava a la ZAD durant aquests mesos. De fet, no vol dir que la situació d’amenaça hagi mort, que tot hagi tornat a la “normalitat”, etc. La ZAD i la gent que hi habita ha seguit batallant cada dos per tres! Durant març i abril amb la lluita contra la #LoiTRavail, teixint xarxxa amb els estudiants dels instituts perifèrics de Nantes, tenint presència a les manifestacions de la ciutat, aportant infraestructura, menjar, tractors, idees, imaginació, ganes…

Nosaltres reactivem ara el blog. La ZAD torna a estar en perill imminent de desallotjament. Si bé haguéssim pogut reactivar-nos abans, és innegable que davant d’un conflicte obert, imminent, és més fàcil que ressoni aquí a Catalunya l’ambient de tensió que hi ha a Notre Dame Des Landes. Per contextualitzar una mica, les eleccions presidencials franceses arriben i el govern d’Hollande, amb Manel Valls com a màxim interessat, han anunciat el desallotjament de la ZAD. Aquest podia tenir lloc durant l’octubre o el novembre. A l’octubre, però, tenien altres interessos: desallotjar Calais, on més de 6.000 persones hi vivien, la majoria amb una situació extremament delicada. Tot apunta que un cop realitzat aquest desallotjament aniran a per la zad. Com a mínim, és el que el govern ha anunciat de manera reiterada.

Continue reading La ZAD més viva que mai

Visita de la zad amb noves informacions i materials per difondre

Les companyes de lluita de la zad de Notre Dame des Landes han vingut uns dies aquí. Venien en circumstàncies molt complexes, cosa que ha fet que fos una visita ràpida. No obstant ens han deixat materials i informacions noves i de importància.

Tot i no poder fer la xerrada a l’Ateneu La Sèquia, pels motius que acabem de dir, vam realitzar una xerrada a La Base el dimarts 26. Van explicar les últimes informacions importants; ha tingut lloc el judici i la posterior sentència (25 de Gener) de les famílies de camperols i habitants històrics de la “zona a defendre”. El jutge sentencia que les explotacions agrícoles són susceptibles de expulsió immediata i que les vivendes tenen màxim dos mesos per tal de marxar. Això vol dir que les habutants que fins ara eren “legals” dins la zona legalment haurien de ser fora de la zona d’aquí a dos mesos (finals de març).

Aquestes informacions donen algunes pinzellades del que pot arribar a passar però el futur encara és molt incert. També hi juga un paper important l’inici de les obres del projecte d’aeroport, que encara no està clar quan volen intentar començar. Amb tot això, està clar que el paper de l’Estat i Hollande serà decisiu en les properes setmanes.

Continue reading Visita de la zad amb noves informacions i materials per difondre

“Si tornen, nosaltres resistirem encara més fort!” Crida a tots els comitès i persones solidàries

Des de la ZAD de Notre Dame des Landes fa mesos ja que es publicà un comunicat breu i clar exposant quin tipus de mobilitzacions es convocarien en cas d’intent d’expulsió de la zona o reinici de les obres de l’aeroport. [veure aquí el link http://zad.nadir.org/spip.php?article3188 ]

Nosaltres ho hem traduït al català i al castellà per tal de fer-ho extensible als nostres territoris!

Continue reading “Si tornen, nosaltres resistirem encara més fort!” Crida a tots els comitès i persones solidàries

Presentació del comitè de suport de la ZAD-NDDL

Presentació del comitè de suport de la ZAD-NDDL

Un seguit de situacions i amenaces per part de l’estat françès han fet tornar a saltar les alarmes de les habitants de la ZAD (zone à defendre) de Notre Dame des Landes. Elle són les que han llençat el missatge de que la ZAD es torna a trobar en perill de desallotjament.

L’intent d’expulsió es podria efectuar a principis del 2016, tot just després del rentat de cara ecologista d’Hollande acollint a Paris el COP21. Davant d’aquesta possibilitat, s’ha fet una crida a reactivar tots els comitès de suport que existien des del primer intent d’expulsió de la zona així com de crear-ne de nous. És en aquesta línia que sorgeix la necessitat i les ganes de crear-ne un aquí.

Per què articular un suport des d’aquí cap un territori que està a més de 1000 km? Nosaltres creiem que defensar la ZAD ens toca, com a revolucinàries, com a persones que intentem crear noves formes de vida en el nostre dia a dia. Vam defensar Can Vies encara que no fóssim de Sants; moltes vam viure-ho com si ens intentessin arrencar una part de la nostra vida en comú i no ho aconseguiren. Ara ens toca fer-ho amb la ZAD.

Can Vies, però també Gamonal, el Cabanyal, les ZADs, el moviment NO-TAV,… són lluites en defensa del territori; respostes de resistència però també de construcció de noves vides en un context concret. No obstant, formen part d’una lluita comú perquè defensar-les és defensar els nostres espais, les nostres maneres de fer. Si ens toquen a una ens toquen a totes. Per això proposem de crear un comitè local; hi ha moltes maneres de participar, la diversitat de tàctiques ens permetrà donar múltiples respostes en suport a la ZAD.

Vine, proposa i en parlem! Convida a les teves amigues, explica-ho al teu barri, al teu poble,… explica-ho al teu barri, al teu poble,…

La ZAD de Notre Dame des Landes NO ES TOCA,

AQUÍ POTS VEURE EL VÍDEO QUE HEM FET AMB LA TELE.CAT! Ajuda’ns a difondre!

http://www.latele.cat/