Comunicat ZAD Dimecres 11 Abril (CAT i CAST)

[CAT]

Crida de la zad als conductors de tren en vaga, als estudiants, als vaguistes d’Air France i Carrefour i a tots i totes aquelles que lluiten.

CONTRA MACRON I EL SEU MÓN

Des de les reformes consecutives de la Llei Laboral, de la elitització de la universitat a la deportació de migrades,… és la mateixa lògica estatal que considera els sers vius com mercaderies, la mateixa màquina aplastant anti-social que ens vol ofegar en les nostres vides. Per tant, dins les universitats ocupades i els piquets de vaga, a la ZAD i al carrer, la ràbia puja i esclata. En els diferents fronts de lluita, activats en reacció a la política-carnívora del govern, sentim una necessitat urgent: unir-nos per a que la por canvi de bàndol.

Aquí, al bocage de NDDL, la resistència a l’operació militar està agafant un aire de guerra civil: destruccions de les nostres cases, vehicles blindats drons sobrevolant, moltíssimes granades desencerclants tirades des de l’helicòpter, exhibició d’armes de foc i més de 30 ferits ahir i el doble avui. Així com moltes mutilacions irreversibles. Malgrat tot això, la resistència continua amb la típica imatge del moviment anti-aeroport: alegre, determinat i multiforme.

Picnics a zones de defensa, bales de palla a les barricades, excavadores incendiades, tirs de pintura,… La energia disposada aquí tira de les fonts que ens aporta la vostra solidaritat. Aquesta solidaritat dels habitants propers, dels pagesos, dels habitants històrics, dels comitès de suport, locals i internacionals, de tots els reforços cada cop més nombrosos. I saber que s’ocupen facultats , s’aturen avions i trens, es bloquegen supermercats, ens fa sentir que formem part d’un moviment més global que vol aturar aquest govern en curs que, cada cop més, està caminant cap a la catàstrofe general.

Malgrat la brutalitat absurda de l’operació, que demostra que aquest govern només té el terror com argument, tenim la certesa que continuarem construint aquí. Som massa les que coneixem els camins, la vegetació i tot del “bocage”. Posarem tota la nostra força, i la ràbia i l’esperança de totes aquelles que volen canviar aquest món. La ZAD és inexpulsable.

Una vegada que els vehicles blindats siguin expulsats, els helicòpters, les furgones i els 2500 polis del nostre estimat bocage, estigueu segures que ens retrobarem a les vostres facultats, piquets de vaga o al carrer per continuar els nostres combats.

Merci per les solidaritats, les lluites i la diversitat

Assemblea de lluita contra les expulsions de la ZAD.

Continue reading Comunicat ZAD Dimecres 11 Abril (CAT i CAST)

Desallotjament de la ZAD Notre Dame des Landes (DIA A DIA)

El dilluns 9 d'Abril va començar el desallotjament de la ZAD de Notre Dame des Landes. Moltes portàvem temps tement aquest moment. Hi havia hagut diverses temporades en les quals s'havien fet crides per a que tothom, d'arreu, es preparés per un possible desallotjament. Ara ja ha arribat el moment. El segon intentent de desallotjament de la ZAD ja està aquí. I com havíem dit sempre, aquí estarem per defensar-la plegades. Ja no es tacta d'una lluita contra l'aeroport, al gener es va anunciar que quedava suspès el projecte. Però ja fa temps que no només es tracta d'això. La zad és una altra manera de viure, unes formes de vida que atenten contra la norma de manera punyent i directa. Per això no volen que ens hi quedem.

Hi ha molta informació i poca traduïda, per tant fins i tot a nosaltres ens costa seguir el fil. Però us intentem fer 5 cèntims de com ha anat aquests darrers 3 dies i quin es el punt en el que ens trobem avui.

INFO PER DIES:

Dijous 19

Avui s’ha seguit fent feina a la ZAD per preparar les infraestructures per rebre a les solidàries. Les habitants també aprofiten qualsevol moment per poder seguir debatent. Amb això volem traslladar la complexitat de la situació i la problemàtica per tenir un posicionament clar, afegint-li a tot això una amenaça imminent de desallotjament.

Al migdia les tres escollides per anar a parlar amb la Prefecture han anat a una reunió, on el ministre ha dit que «l’ecologisme no té res a veure amb l’anarquisme». Quan tinguem més informació de com ha anat l’afegirem.

Paral·lelament algunes habitants de la ZAD, ocupants i pagesos, han anat a tirar els cascos buits dels gasos lacrimògens davant la Prefecture. Centenars de cascos buits han cobert el terra de davant de l’edifici. Al tornar cap a casa han sigut intervingudes i han requisat un dels tractors amb el que viatjaven.

A la tarda han augmentat els controls a la Zona per mantenir un clima de control i tensió. A Nantes hi ha hagut una manifestació de les estudiants i els vaguistes del tren en contra de la nova Llei d’Educació que vol aplicar una Selectivitat que fomenta la meritocràcia i el classisme a les universitats franceses. La manifestació ha acabat sense cap ferit, ni cap detinguda.

De dilluns 16 a dimecres 18

El dilluns a la matinada la ZAD es desperta amb la destrucció del Gourbi, que cau a terra altre cop per les serres mecàniques dels policies. No obstant durant aquests dies no es produeix cap altre expulsió, però es respira un ambient de calma tensa. Tothom resta alerta i els policies segueixen mantenint posicions. En alguns punts intenten avançar i obtenen el control de quasi totes les carreteres interiors de la Zona, traient barricades i retirant el material per evitar la seva reconstrucció. Queden algunes barricades en peu, i les cases segueixen sense baixar la guardia.

Per exemple a la Greé els hi van tallar la llum gràcies a una forta presència policial i això va provocar alguns enfrontaments amb gasos lacrimògens.

Des de fa uns mesos alguns components de la ZAD es reuneixen en l’Assemblea dels Usos de la Terra (Assembleé des Usages) per debatre les diferents opcions de regularització (*) que s’han obert arran de les reunions amb la delegació del govern de la regió (la Prefecture). Alguns components del moviment van demanar parlar amb aquest òrgan i llavors la Prefecture va proposar fer una reunió en el moment en que es va abandonar el projecte de la construcció de l’aeroport.

Per tant, estan sent dies de moltes reunions, assemblees, i llargues converses entre habitants. Molts debats i discusions. Dimecres es feia l’Assembleé des Usages general que va durar unes tres hores, i on es van volcar diverses opinions per acabar de decidir quina posició tenia la part del moviment allà present.

Per altra banda, s’estan habilitant zones d’acollida i de recollida de menjar, per una possible arribada massiva de milers de persones a partir de dilluns (**). Dilluns seria el dia que l’Estat ha donat per acabar les negociacions i, llavors, pot ser el dia en que s’inicia l’expulsió de les habitants i el desallotjament de la ZAD en la seva extensió total.

És important doncs venir a donar suport a la ZAD a partir del cap de setmana per poder estar a la ZAD dilluns.

(*) Farem un post específic amb tota la informació. Les tres opcions plantejades de moment serien regularització individual, colectiva o expulsió total. En el procés de regularització hi ha cases que no estan d’acord. L’únic acord és: defensar la ZAD fins al final hi hagi o no regularització en els diversos espais.

(**) Busca un post on trobaràs quins són els espais d’acollida, de menjar i de com arribar.

Diumenge 15

Es va convocar una gran mobilització a la zona per la defensa i la reconstrucció a la Zona. Va ser un èxit i unes 10.000 persones d’arreu van acudir a la jornada. Després d’un gran dinar popular a la Granja de Bellevue van començar els enfrontaments i la batalla per la presència al centre de la Zona. La boira dels gasos lacrimògens era permanent, i els esclats de les granades eren constants (*). Força ferits a l’acabar la jornada.

Al vespre es va transportar col·lectivament entre 150 persones una nova construcció que ocuparia el lloc del Gourbi (casa col·lectiva al centre de la ZAD on es fan: el non marché –un mercat lliure setmanal- i les assemblees d’habitants), una acció carregada de simbolisme, motivació després d’uns dies amb cops molts durs; una declaració d’intencions d’un moviment segur i que li diu a l’Estat que segueix avançant.

Rebem noticies que un noi va ser retingut durant hores per la policia, qui decideix finalment portar-lo a un hospital llunyà, amb la conseqüència que li van començar a baixar les constants vitals i va estar a punt de morir a causa de la inacció de la policia. No oblidem que l’Estat francés va dir que podia assumir dos o tres morts durant l’expulsió de les habitants. I, de fet, ja hi ha hagut baixes: alguns animals de la comunitat de la ZAD han mort aquests últims dies a causa de l’operació policial.

(*) Publicarem un post amb les armes que usa la policia provocant un número tan elevat i preocupant de ferits.

Dissabte 14

Durant tot el dia no es va efectuar cap desallotjament. No obstant augmenten els controls policials, ja que hi havia una manifestació en suport a la ZAD a Nantes. Aquesta manifestació era un acord del moviment que deia que el primer dissabte després del desallotjament es convocaria.

Aquest dissabte just hi havia també una manifestació de les estudiants i els vaguistes del tren (dues lluites que porten setmanes mobilitzant-se per tot França) pel matí. La mani de la ZAD es posposà a la tarda, i moltes manifestants del matí es van quedar fins la tarda solidaritzant-se i en rebuig de les expulsions. Més de 10.000 persones van omplir els carrers de Nantes de càntics. Al final van haver-hi varies hores de disturbis i molta violència policial, causant moltes persones ferides. Un noi va ser greument ferit als maxil·lars.

Dimecres 11

Dimecres va començar en avantatge. S’havia pogut defensar les vraie rouges durant tot el dia i, tot i que hi havia molta gent ferida, el moviment estava motivat. Tan, que van convocar un picnic (dinar popular) a les 13h a un camp que està al centre, prop de la zona de batalla del dia anterior. Van anar-hi molts pagesos amb tractors, gent de totes les edats, diversitat en tots els sentits. També en les tàctiques! Perquè una cosa que és bàsica de la zad és que cadascú defensa casa seva i la zona com necessita i com pot. A més a més, a la zad no només es respira aquesta heterogeneitat que aporta una lluita composada per diferents persones. Sinó que hi ha una sensació real que la persona que es lleva a les 5 de la matinada per preparar les barricades després està tocant l’acordeó al picnic popular o cantant una cançó versionada sobre la zad.

El fet és que durant el picnic la policia va arribar i va començar a gasejar tot el camp. I a partir d’aquell moment, van començar a ser molt mes ofensius fent un gir cap al temor més gran: recordar, amb l’augment de ferits exponencial de cada dia, la frase del govern que deia que durant desallotjament podria assumir 2 o 3 morts.Però el moviment de la zad té tota la legitimitat que aquest govern no té. I anem a guanyar. Per tant, ahir va ser molt dur i van haver-hi més de 80 persones ferides però la policia no va aconseguir desallotjar tots els llocs que esperaven.

Dimarts 10

Dimarts es va llevar amb una boira típica de la zona però aquest cop eren lacrimògens. Tots els horts de la vraie rouges infestats de lacrimògen i la batalla va durar tot el matí. A part dels gasos lacrimògens, van començar a llençar moltes granades com les que van matar a Rémi Fraisse a la ZAD de Testet, Toulouse. Al final del dia va sortir un nombre d’unes 35 persones ferides. A la tarda la lluita seguia pel bosc i això va jugar en avantatge de les resistents i en contra de la policia. Al finalitzar el dia hi havia sensació de victòria; no de la guerra però sí d’una batalla.

Dilluns 9 abril

Dilluns va començar la intervenció policial. A les 7 del matí la policia va entrar per l’est de la zona on fins fa poc hi havia la famosa “route des chicanes” (carretera de barricades). Des de quasi al principi, es va procurar que tots els periodistes que havien arribat no poguessin gravar o estar a prop d’on hi hagués els enfrontaments. Però això va ser per part de la policia. Més tard ho vam entendre; la intervenció havia estat anunciada a la premsa i el govern no se’n amagava en cap cas. No obstant, es recolzaven en la diferenciació “ocupants bons- ocupants dolents” segons si era gent que estava seient a parlar per regularitzar la situació dels seus projectes agrícoles o eren “simples ocupants”. L’Estat, segons havia arribat, es disposava a desallotjar un número concret de cases concretes. I així ho va començar a fer: les planchetes, la jaisy james, etc.

A mig matí, vora les 12h, van anar a la 100 Noms i van començar a desallotjar. Aquesta casa se situa al centre de la zad; tenen un hort gegant i unes 100 ovelles així com una casa colectiva, dos o tres cases-habitacions individuals, un taller d’eines i un cobert recent construït. També és una de les cases que estava mirant figures legals per tal de quedar-se a la zad a llarg termini, no només amb la legitimitat intrínseca d’estar allà construïnt altres maneres de viure dia a dia, sinó amb alguna cosa més que ho amparés. Sembla que el moviment no s’ho esperava molt, però si abans en teníem algun dubte en aquell moment vam tenir la confirmació: volen intentar desallotjar tota la zona. O almenys, tota la zona central de la zad i dividir-la en dos, simbòlicament i territorialment. Aquest moment va ser un cop molt fort i es van disposar a destrossar-la al mateix moment per tal de causar més mal.

[Les 100 Noms abans i després]

Per la tarda, van intentar desallotjar Les Vraies Rouges, una altra casa prop de 100 noms al bellmig de la zona. Allà la resposta va ser més contundent i preparada i va acabar la jornada sense desallotjament possible d’aquesta casa.

 

Llamamiento de la ZAd de Notre-Dame-des-Landes

Desde la operación César en 2012 (NdT: intento de desalojo con resistencia victoriosa), la ZAD se ha convertido en un símbolo: existe la posibilidad de impedir sus proyectos nocivos pero también de construir espacios de autonomía frente al poder y a la economía mercantil. Después de una primavera marcada por un movimiento social turbulento, los y las que quieren gobernarnos van a intentarlo todo para que la política no se desborde del marco del espectáculo electoral en el que poca gente cree todavía. Vivimos en el corazón de un desastre medioambiental y social sobre el cual ellos prosperan y del cual son incapaces de sacarnos. En la ZAD, como en tantos otros espacios, se concreta la idea de que podemos retomar las riendas de nuestras vidas y re-inventar la política. Es por esto que su existencia es tan insoportable para los y las que nos gobiernan y tan preciosa para innombrables personas. La ZAD subleva esperanzas tenaces: bien nos sintamos transportadas por esta ola de fondo o bien percibamos en el cotidiano la fuerza feliz de lo que se construye aquí, nos parece absolutamente impensable que la ZAD sea destrozada bajo los golpes de la policía y sus excavadoras. Esto es un llamamiento a defenderla, cueste lo que cueste.

Este texto se dirige a todas las personas que quisieran participar de la resistencia sobre el terreno o desde mas lejos. Su objetivo es informar sobre lo que nos parece hoy crucial para derrotarles, así como del estado de animo que nos mueve. Os invitamos a difundirlo ampliamente.

# Riesgos serios de ataque en las semanas que vienen

Desde hace semanas rumores de desalojo mas o menos inminente se escuchan en la ZAD y mas allá. Sabemos que los hoteles de la región están reservados, varios artículos de prensa explican que las “fuerzas del orden” tienen prohibido pedir vacaciones para este otoño. Se habla de material militar prestado a la gendarmería. El miércoles 1 de Octubre, el prefecto del departamento ha firmado dos decretos respecto a la destrucción de la fauna protegida, permitiendo así -según sus lógicas- el principio de las obras.

# Llamamos a ser vigilantes

Llamamos ahora a una extrema vigilancia en las semanas que vienen y sobretodo a presionar al gobierno para que renuncie a este proyecto de desalojo. Os invitamos a estar preparadas para encontrarnos en la ZAD y participar de su defensa en la diversidad de nuestras prácticas, o si estáis lejos a montar acciones descentralizadas contra Vinci (constructora del aeropuerto), los actores del proyecto y los sitios de poder.

Para prevenir todo ataque sorpresa, sabemos que podemos contar con la multiplicidad de apoyos y fuentes de información en los sitios más remotos, hasta en sus despachos o en sus familias. Os invitamos a alertarnos sobre las filtraciones de las empresas privadas que podrían estar implicadas, sobre informaciones de los hoteles que acogieran a los gendarmes, sobre notas internas y otras conversaciones entre pasillos así como de los movimientos de tropas alrededor de la ZAD. Centralizaremos y verificaremos todas estas informaciones, y las publicaremos en zad.nadir.org la cual coordinada con la página de la ACIPA (principal asociación contra el aeropuerto) serán nuestras “referencias” (antes de creer o difundir una información venida de las redes sociales verifica que ha sido confirmado por estos sitios).

# Nosotr@s estamos preparad@s!

Todos los equipos aquí se organizan en consecuencia: comedores, radio, primeros auxilios, equipos jurídicos, equipos de comunicación… Los diferentes espacios de vida se preparan para la resistencia y nos coordinamos a escala de la ZAD y del movimiento -con los comités, asociaciones y campesinos- para oponernos a la policía.
Estos últimos días, se montan encuentros en toda Francia entre comités de apoyo para afinar las reacciones en caso de ataque o del inicio de las obras. En los institutos y las universidades de la región, asambleas solidarias se preparan para manifestarse y bloquear sus actividades el día D. Habitantes cercan@s se preparan para poder abrir sus casas y granjas; enfermer@s, profesionales o no, están dispuest@s a currar aquí cuando sea necesario; y l@s juristas a reaccionar ante las medidas represivas que el gobierno se invente. Campesin@s de toda la región elaboran planes para poner en juego sus tractores, podador@s y escalador@s para subirse a la cima de los arboles amenazados. Periodistas independientes y actores de las redes sociales discuten sobre como transmitir mejor las infos de l@s oponentes y combatir la propaganda del gobierno. Muchos apoyos se organizan a centenares de kilómetros e incluso en todos los confines de Europa, estando así preparad@s para venir a la ZAD lo mas rápido posible.
Hay que tener en cuenta que esta vez, al contrario que en el 2012, la casi totalidad de los lugares de la zona están amenazados de un desalojo forzoso, o sea no solo las personas que se han instalado para vivir ahí y defenderla estos últimos años están amenazadas, sino también l@s campesin@s y habitantes llamad@s “historic@s”. Son mas de 70 los espacios de vida, granjas, talleres, centenares de habitantes humanos, rebaños, y otros animales o plantas salvajes, 2000 ha de bosques, campos y boscajes que quisieran quitar del mapa en las próximas semanas. Además, su objetivo explicito no solo es el de destrozar la zona sino el de empezar de inmediato las obras de construcción del aeropuerto y de la autopista, lo que implica como trabajo previo “desplazar las especies”, desbrozamiento, excavaciones arqueológicas, construcciones de rotondas… Incluso si consiguen desalojar una parte de la ZAD, sabemos que esto no significara el fin del movimiento sino el principio de meses y años de resistencia continua para parar el adelanto de las obras. No pasaran!

# Todavía estamos a tiempo de hacerles entender que van a fracasar!

Nada esta decidido, ni sabemos si van a venir, tampoco si este desalojo puede salirles bien. Es crucial que en las próximas semanas entiendan que seria una muy mala idea intentar una nueva operación Cesar. Llamamos a grupos y personas, desde miradas y posiciones variadas, a manifestar de antemano su solidaridad a través de textos y acciones. Llamamos a no dejar en paz a los cargos electos vinculados con este gobierno y a interpelarles estén donde estén (desplazamientos, reuniones publicas, plenos municipales). Animamos a los numerosos grupos a que hagan saber que estarán en la ZAD, vigilantes y activ@s en caso de ataque policial.

# Si vuelven, actuar de todas maneras.

Necesitaremos una presencia masiva aquí al inicio de una operación, pero hay riesgo de que se nos complique la vida si hay demasiada gente antes. Gracias por esperar señales mas claras antes de confluir en la zona.
Si se confirma la operación policial, haremos llamamiento común a venir alrededor de la ZAD, y cuando se desencadenen acciones de resistencia en otro sitio, estas seran difundidas en zad.nadir.org y acipa-ndl.fr.
Es la puesta en común de diferentes tipos de acciones, a varias escalas geográficas y contando con la creatividad de todos y todas, la que nos permitirá hacerles fracasar de nuevo. Aquí van los planes de acción elaborados con los comités de apoyo:

– En la ZAD

Llamamiento a parar sus movimientos, a defender los espacios liberados y acosarles. Nuestras dianas son obviamente las tropas policiales, pero también las empresas privadas de seguridad, constructoras que colaboraran, o estructuras que aseguran sus abastecimientos en comida o en hospedaje (ver la pagina web dedicada a este punto https://adopteunsoustraitant.noblogs.org/?cat=26 ).  Venid con vuestras radios para poder escuchar Radio Klaxon en la 87.5.

– En un perímetro cercano :

Llamamiento a que grupos se organicen para que la ZAD no pueda estar aislada, y a participar en la organización de espacios de acogida. Llamamos también a que los desplazamientos y controles policiales sean perturbados y a que los apoyos y abastecimientos nuestros puedan llegar a la zona.

– En la región :

Los primeros días de la operación, acciones coordinadas y bloqueos de carreteras, sobre los puntos de acceso a la zona o sobre los grandes ejes y puntos estratégicos de la región, y/o ocupaciones de espacios del poder. Acciones nocturnas y caceroladas y otras manifestaciones sonoras delante de los hoteles donde estén los policías y gendarmes. La misma tarde, confluencia desde los diferentes puntos de bloqueo o de acciones, para unirse a las 18h delante de la Prefectura de Nantes. Manifestación una semana después de la operación.

– Fuera de la región:

Llamamos a una ocupación de los espacios del poder y acciones para obstruir los flujos de mercancía así como ir a defender la ZAD.

# Bloquearles sin bloquearnos.

Muchas personas nos han avisado que vendrían de refuerzo en las próximas semanas para preparar la resistencia. Nos parece importante explicitar que queremos que la zona quede lo mas accesible posible mientras no este confirmada la llegada inminente de la policía. Para resumir, el plan es levantar barricadas rápido, pero no queremos que la zona se quede sin rutas de acceso. Nos parece necesario no encerrarnos sino mantenernos lo mas permeables posible con el exterior, puesto que nos permite organizarnos juntos desde hace años y ganar fuerza en esta lucha.

# En caso de ataque, os acogemos!

Preparamos espacios de acogida dentro y fuera de la ZAD. Servirán de dormitorio, de almacén de material y de abastecimiento, de comedores, y espacios de encuentro. Tenemos en mente que varios días de resistencia piden mucha energía y concentración… y a menudo despertares matutinos. Eso implica una atención colectiva para que los espacios de acogida estén tranquilos durante la noche. Os pedimos también no traer animales de 4 patas en un momento así, nos hemos organizado para que los nuestros no se queden en la zona, primero para protegerles en caso de enfrentamientos, y también porque somos conscientes de que puede complicar la convivencia.

Con que espiritu queremos defender la ZAD?

Desde 2012, hemos podido valorar lo que ha pasado durante los desalojos y la ocupación policial. Esperamos que la operación de desalojo no sea una replica de la de 2012, que mas allá de lo que se prepara colectivamente habrá mucho espacio para la improvisación y la adaptación. Queremos igualmente anticipar esta vez algo sobre las actitudes, que pueden ser agresivas para personas y contraproducente. Queremos también afirmar algunas bases sobre lo que nos hace mas fuertes en estos momentos.  Aquí algunas reflexiones sobre este tema:

– no se admitirán -bajo pretexto de enfrentamientos- comportamientos sexistas, machistas, homófobos, racistas, clasistas, capacitistas entre nosotr@s; lo combatimos en nuestro día a día ;

– Se necesita un gran numero de personas para defender el terreno, pero el rol de l@s que aseguran la parte logística sera igual de importante: comedores, curas, comunicación, descanso, etc. Queremos que puedan moverse: que no haya especialistas de las barricadas por un lado, y los y las que les hacen la comida por el otro ;

– Reafirmamos que defender esta zona, significa también defender las posibilidades políticas que abarca, y especialmente las practicas como la autogestión, la organización colectiva y rotativa de las tareas, la cultura de las asambleas y de la búsqueda del consenso sin callar los conflictos ;

– Queda claro que en caso de ataque son ellos , y no nosotr@s, quienes eligen desencadenar un conjunto de violencias y de destrucciones sobre las personas, las casas y los espacios naturales de este boscaje. Como en 2012, no nos vamos a rendir: la resistencia sera física y determinada. Queremos también seguir siendo inclusiv@s en la defensa de este espacio, mantener las posibilidades de un apoyo amplio y no darles razones demasiado fáciles para multiplicar brutalmente el nivel de represión en nuestra contra. De alguna manera, quisiéramos que haya un cuidado a la hora de respetar la diversidad de personas que vienen a defender la zona, y que un amplio abanico de practicas y de formas de actuar puedan coexistir en el terreno. En 2012, la mezcla de barricadas, de bloqueos con cadenas humanas o con tractores, de sabotajes, de proyectiles, de cabañas suspendidas, de bromas, de canciones y presiones diversas, conjuntamente con acciones descentralizadas, permitió al final poner en jaque a sus tropas. Es esta fuerza híbrida la que queremos volver a invocar.

– Entendiendo que no es fácil, nos gustaría también que las personas que vienen a defender la ZAD tomen en cuenta los cuidados que tenemos sobre las diferentes maneras de resistir en las distintas casas y las personas viviendo aquí: el deseo, por ejemplo, de que el camión del lechero pueda seguir pasando por tal granja lo máximo posible o que no se tomen fotos y vídeos en otro espacio…

Antes de venir, informaros bien para entender la situación, y a vuestra llegada dirigiros a un espacio de acogida, tomad el tiempo de hablar con las personas aquí. Para acceder a la zona, ver aquí: http://zad.nadir.org/spip.php?article7.

Desmontar su propaganda

Cuando uno esta en el poder, frente a una protesta potente y popular y se prepara para una operación de mantenimiento del orden peligroso, suele jugar sucio. Sabemos que los lobbys pro-aeropuerto desencadenen su maquinaria mediática con su montón de fantasías y mentiras sobre los horribles ZADistas o otros terroristas del boscaje. No estamos tampoco a salvo de un golpe represivo en contra nuestro ni antes ni durante el intento de desalojo. Invitamos a todo el mundo a no dejarse confundir y a desmontar su propaganda

Por un futuro sin aeropuerto

Mientras el gobierno solo piensa en destruir lo que no puede controlar,  la vida sigue en la ZAD. En este fin de verano, una biblioteca y espacio de acogida han aparecido, nuevas viviendas o una nave para trabajar la madera o la tierra se edifican… Los rumores y amenazas no nos cortan las ganas de festejar para la cosecha de las patatas al día siguiente, y la determinación prepara nuestra defensa y no nos impide continuar construyendo y desarrollando redes de amistades que forjan la riqueza de esta lucha. Unid@s en nuestra diversidad preparamos junt@s la vida aqui despues del proyecto.

El aeroperto no se hara – la ZAD de Notre-Dame-des-Landes continuara floreciendo !

27 de Febrer Mobilització General en defensa de la ZAD

Les companyes de la ZAD estan més actives que mai. Justament perquè la situació actual és de tensió constant, l’objectiu de tots els components del moviment és tensar la corda fins al punt que l’Estat Françès reculi i abandoni el projecte d’aeroport.

Dins aquest panorama, des de la ZAD es convoca una mobilització general pel 27 de Febrer. Aquesta mobilització és una crida clara, directa i per a totes aquelles que se sentin una mica part de la zad i vulguin demostrar a l’Estat, el capital, les grans empreses com Vinci,etc… que la zona alliberada més gran de tot europa occidental no es toca. Per tant, la crida va dirigida a totes aquelles que s’animin a pujar en bus, cotxe, autostop,… fins la ZAD el cap de setmana del 27-28 de Febrer.

Adjuntem aquí el text de la web http://zad.nadir.org/spip.php?article3534 traduït al castellà:

Continue reading 27 de Febrer Mobilització General en defensa de la ZAD

“Si tornen, nosaltres resistirem encara més fort!” Crida a tots els comitès i persones solidàries

Des de la ZAD de Notre Dame des Landes fa mesos ja que es publicà un comunicat breu i clar exposant quin tipus de mobilitzacions es convocarien en cas d’intent d’expulsió de la zona o reinici de les obres de l’aeroport. [veure aquí el link http://zad.nadir.org/spip.php?article3188 ]

Nosaltres ho hem traduït al català i al castellà per tal de fer-ho extensible als nostres territoris!

Continue reading “Si tornen, nosaltres resistirem encara més fort!” Crida a tots els comitès i persones solidàries

Presentació del comitè de suport de la ZAD-NDDL

Presentació del comitè de suport de la ZAD-NDDL

Un seguit de situacions i amenaces per part de l’estat françès han fet tornar a saltar les alarmes de les habitants de la ZAD (zone à defendre) de Notre Dame des Landes. Elle són les que han llençat el missatge de que la ZAD es torna a trobar en perill de desallotjament.

L’intent d’expulsió es podria efectuar a principis del 2016, tot just després del rentat de cara ecologista d’Hollande acollint a Paris el COP21. Davant d’aquesta possibilitat, s’ha fet una crida a reactivar tots els comitès de suport que existien des del primer intent d’expulsió de la zona així com de crear-ne de nous. És en aquesta línia que sorgeix la necessitat i les ganes de crear-ne un aquí.

Per què articular un suport des d’aquí cap un territori que està a més de 1000 km? Nosaltres creiem que defensar la ZAD ens toca, com a revolucinàries, com a persones que intentem crear noves formes de vida en el nostre dia a dia. Vam defensar Can Vies encara que no fóssim de Sants; moltes vam viure-ho com si ens intentessin arrencar una part de la nostra vida en comú i no ho aconseguiren. Ara ens toca fer-ho amb la ZAD.

Can Vies, però també Gamonal, el Cabanyal, les ZADs, el moviment NO-TAV,… són lluites en defensa del territori; respostes de resistència però també de construcció de noves vides en un context concret. No obstant, formen part d’una lluita comú perquè defensar-les és defensar els nostres espais, les nostres maneres de fer. Si ens toquen a una ens toquen a totes. Per això proposem de crear un comitè local; hi ha moltes maneres de participar, la diversitat de tàctiques ens permetrà donar múltiples respostes en suport a la ZAD.

Sème ta Zad

Vine, proposa i en parlem! Convida a les teves amigues, explica-ho al teu barri, al teu poble,… explica-ho al teu barri, al teu poble,…

La ZAD de Notre Dame des Landes NO ES TOCA,

AQUÍ POTS VEURE EL VÍDEO QUE HEM FET AMB LA TELE.CAT! Ajuda’ns a difondre!

http://www.latele.cat/

 

Atenció! La ZAD torna a trobar-se en perill de desallotjament!

Atenció! La Zona A Defensar (ZAD) a Nantes, França, torna a trobar-se en perill de desallotjament!

Recordem que la multinacional Vinci i l’Estat francès volen construir un macroaeroport allà on hi ha terres i boscos amb una gran biodiversitat, la qual quedaria inmediatament destruida amb les obres i el trànsit aeri. A més a més de l’oposició del sector agrícola, s’ha gestat durant anys de reivindicació una comunitat de convivència de veïnes i ocupants al mateix territori on s’hi vol fer l’aeroport. En el procés de resistència dut a terme els darrers anys s’ha creat una densa xarxa de suport entre les habitants i una economia pròpia, al mateix temps que s’ha expulsat les institucions estatals tals com la policia o l’exèrcit de la zona. Estem parlant en definitiva, de la zona alliberada de presència estatal més gran d’Europa, la qual ha estat batejada pels seus habitants com a ZAD.

En les darreres setmanes, el govern està advertint a la població que les obres tornaran a començar a partir del gener de 2016, cosa que implicaria un més que probable desallotjament amb abundant violència policial. No es podia ser més hipòcrita. En el moment en què el Partit Socialista reb al seu propi país la cimera internacional contra el canvi climàtic, pretén donar una imatge ecologista, mentre vol demostrar mà dura contra els que utilitzen l’acció directa per a defensar la terra i pretén continuar obstinadament un projecte que ha estat àmpliament rebutjat per la població.
La ZAD en perill!

Però no els permetrem expulsar-nos. Perque hi estem construint un món nou, un món on hi val la pena viure.
Us convidem a participar al comitè de suport ZAD-Catalunya. Per més info del comitè escriviu-nos a zadcatalunya@riseup.net